100 després del seu naixement RENCONTRE DE JOSEP LLUÍS BAUSSET AMB EL SEU POBLE NATAL

100 després del seu naixement

RENCONTRE DE JOSEP LLUÍS BAUSSET AMB EL SEU POBLE NATAL

Dissabte, 23 d'octubre a les 12h.

Vestíbul de l’Auditori de Paiporta

Bausset és un personatge «subterrani» dels més admirables del País Valencià, i jo en done fe. Ningú no sap qui és, i tant se val, però jo sí.

(Joan Fuster)

Doncs bé, ja cal que els paiportins el traguem de l’anonimat: Enguany fa cent anys que Josep Lluís Bausset va nàixer a Paiporta. Per tot arreu li han plogut els homenatges a pesar d’ell i ve finalment al lloc de naixement amb la condició que el rencontre siga per a raonar en una tertúlia sense grandiloqüències.

Bausset sempre ha sigut un home sense ínfules de notorietat però cal que sapiguem que tot el valencianisme polític i cultural del segle XX ha passat per ell des del temps de la República. El paiportí centenari amb qui parlarem el dissabte, de manera lúcida i distesa, és un dels últims grans valencians del segle XX: científic, professor, activista cultural, periodista, entusiasta de totes les manifestacions de vida cultural arrelades al País Valencià -des de la llengua a la Pilota-; amic personal de Joan Fuster i de tants altres cotertulians memorables: Estellés, Enric Valor, Francesc Ferrer Pastor, Joan Garay, Josep Iborra, Ernest Lluch, Joan Reglà, Manuel Sanchis Guarner, Vicent Ventura ... Ell —encara que fou una baula necessària per a resistència del valencianisme durant tot el franquisme i fundador de moltíssimes plataformes polítiques i culturals— mai no ha volgut “retratar-se” en primera plana: és l’home a l’ombra, o l’«home subterrani» com el titllà el seu amic Joan Fuster.

I ves per on, ara que tots els seus amics (els homenots imprescindibles de la nostra cultura) han desaparegut, els focus l’il·luminen a la cara i l’enlluernen. Ho sentim, Josep Lluís, perquè sabem que sempre vas fugir de protagonismes, però els valencians i l’associació cultural el Barranc necessitem referents com tu encara, o més que mai. Deixa’ns, com a mínim xarrar amb tu sense punts d’exclamació de tot allò que t’agrada. Nosaltres només preguntarem, raonarem, agrairem i ens il·lusionarem una vegada més. Després ja et deixarem anar al teu estimat Trinquet de Pelayo, a la partida de la vesprada. Qui s’hi apunta?

Tot seguit reproduïm dos fragments d’articles del nostre contertulià il·lustre i un article d’homenatge (ja que nosaltres no en podem fer...).

«Sembla mentida que després d'uns quants dies de tindre un tràfec sense parar i amb ganes de descansar, l’addicció a la pilota haja pogut fer que no poguera prescindir d'ella. I per això el dissabte 24 d'abril vaig veure la partida sabatina del Pelayo entre dos trios: els de roig, format per Soro III, Salva i Oñate, amb l'amic Oltra de feridor, contra els de blau, que eren Pedro, Fèlix i Pedrito...» (25 abril 2010 LEVANTE-EMV)

«Fa uns dies, en un diari, un escriptor es preguntava què es ser valencià. I jo crec que ésser valencià és ser amant i orgullós de moltes coses com del sexenni de Morella, dels Peregrins de Les Useres, de les Falles, de las Gaiates, de les Fogueres i de la Santa Faç, de les fires de Concentaina i de Xàtiva, del Misteri d'Elx, de la Processó del Corpus d'Albalat de la Ribera, de les mones de Pasqua d'Alberic, i, també dels usos i costums de tot arreu de la nostra terra; sense oblidar les nostres platges i els sucs d'anguila (no zumos) o les paelles i fideues i torrons i peladilles, i tantes coses que omitixc per no fer-me pesat; sense tampoc deixar de dir dels nostres paisans Sant Vicent Ferrer, Blasco Ibáñez, Teodoro Llorente, Azorín, Miguel Hernández, Chapí, Serrano, Joan Fuster, Vicent Andrés Estelles, Renau, Manuel Sanchis Guarner, el Palleter, i altres a qui demane perdó per no recordar-me d'ells. I també dels jocs, «el pic i pala», el «munta i paga», i altres com les modalitats de pilota valenciana , galotxa, llargues, raspall i escala i corda. I sobre tot, la llengua nostra. Tot això forma part de la contestació a eixa pregunta.» (19 abril 2010 LEVANTE-EMV)

Josep Lluís Bausset: homenatge a l'home subterrani

(per Manuel Boix)

Josep Lluís Bausset, el senyor Bausset, és exemple de les tenacitats que calen —sovint discretes, fins i tot silencioses, sempre constants— per mantenir viva la flama del país, per fer-la créixer i enfortir-la i escampar-ne incansablement les guspires. Que haja sempre optat pel treball anònim («subterrani», com deia Joan Fuster), que haja defugit publicitats i fanfàrries no significa que no siguem capaços, els homes i les dones que avui som una mica més lliures gràcies al seu esforç, de reconèixer-li la tasca al professor Bausset. [...]

No cal dir que, fidel a l'esperit d'activista que la situació del país ha reclamat, Josep Luís Bausset va saber combinar, amb franquisme o sense ell, el bell costum de contrastar parers amb l'acció a favor de la llengua i la consciència nacional: des del seu poble, des de l'Alcúdia, on ha arrelat i fructificat, Bausset va saber unir un grup de joves al voltant d'iniciatives com ara la revista Parlem —una de les primeres edicions en català al País Valencià durant la dictadura franquista—, va organitzar tota mena d'actes culturals i conferències —amb Josep Vicent Marquès, Ernest Lluch o l'imprescindible Sanchis Guarner— o va tirar endavant un programa de ràdio que parlava de les coses del camp en la llengua dels oïdors. L'ordre de prohibició que hi va enviar el governador civil franquista és d'antologia: «Enterado de que en esa emisora se emite un programa en valenciano, no podemos consentir, después de tres años de Guerra Civil, ciertas resurrecciones que puedan poner en peligro la Unidad de la Patria». Tenien la força i van fer tancar. Però Bausset tenia les raons i va continuar, infatigable, en sintonia: de seguida va organitzar, des de l'Alcúdia mateix, classes nocturnes de valencià per a adults. Heus ací l'esperit Bausset.

Josep Lluís Bausset ha deixat empremta en els seus alumnes, tant als instituts on ha fet classe (a Tortosa, Xàtiva, Alzira o Carcaixent) com als cursos nocturns que ell mateix bastia, ha ajudat a refer la trama política i cívica que tot país necessita per tirar endavant (va ser fundador tant del Partit Socialista del País Valencià de Vicent Ventura com d'Acció Cultural del País Valencià, per exemple) i continua, des de la seua característica lucidesa, des de l'honestedat i la constància i l'entrega al país, essent exemple per a tots nosaltres.

Que no demane homenatges no significa que no els meresca: al capdavall, reconèixer la figura de Josep Lluís Bausset ens fa, a tots, una mica més dignes. Per molts anys, senyor Bausset!

rmació en www.elbarranc.net